Nova web

Per equivocació al posar la nova web, varem anotar ” .com”
quab en realitat tenia de ser ” .cat
Per tan, la nova web es
http://triangleblau.entitatsfigueres.cat
i el correu
triangleblau@terra.es

NOVA ADRESSA

Hem creat la nostra pagina web,us agrairem en volgueu prendren nota i la visiteu, es molt interesant.

http://triangleblau.entitatsfigueres.com

aquest Blog queda parat de moment.

Moltes gràcies a tots i totes.

BON ANY NOU

Assemblea 2008

Assemblea 2008

El dia 2 de novembre del passat any 2008, la nostre Associació Triangle Blau, va celebrar la seva assemblea general de socis anual, amb una gran participació de socis i simpatitzants així com representants d’altres associacions. La trobada va ser un èxit, ja que per primera vegada es va celebrar en la seu del local social, es va parlar de les activitats efectuades durant l’any 2008, així com d’alguns actes per aquest 2009 com son viatges per visitar camps i altres llocs, xerrades, taules rodones, conferencies escolars, projeccions cinematogràfiques i altres, tenint en compte que aquest any es commemora el 70è aniversari del final de la guerra i la marxa al exili d’una gran part del poble republicà i aixì mateix Figueres es nomenada Capital de la Cultura Catalana, es per tot això que preparem una gran quantitat d’actes dels quals ja us tindrem informats. L’assemblea es va acabar amb un dinar de germanó.

 

Es per tot això que volem demanar perdó per aquest temps que hem estat sense donar-vos informació, ja que ha estat per motius aliens a la nostre voluntat, si bé us comuniquem que dintre de poc  ja tindrem en marxa la nostre pagina Web que ens permetra molta més informació, ja us donarem l’adreça ben aviat.

De moment sols podem desitjar-vos un

                                                            FELIÇ ANY NOU

DIADA DE TOTS SANTS

El passat dia 1 de novembre, com cada any, vàrem anar al cementiri de Figueres, a retre homenatge a tots els empordanesos víctimes del nazisme, es varen dipositar uns rams de flors en els diferents monuments que hi ha en aquell lloc, portades per representants de tots els partits polítics i altres entitats i particulars, es varen fer uns parlaments recordant el que va ser la guerra, l’exili republicà, especialment al seu pas per Figueres, els camps del sud de França, els camps nazis, les represions de la postguerra i els assassinats indiscriminats, en aquesta ocasió es varen dipositar flors en el monument dedicat a totes les víctimes de la guerra, es un acte més de democràcia i tolerancia, que ens ha d’ajudar a tancar ferides perque aquell passat no torni

MAI  MÉS

Als Empordanesos morts als camps nazis

NECOLÒGICA

El passat dia 18 de setembre, moria a Figueres a l’edat de 99 anys

                                         CARME TERRADES i BOSCH

                           vidua de CIPRIÀ OLIVERES i CAPDEVILA

                                                  Descansi en pau

CARME TERRADES era mare de NARCIS OLIVERES i TERRADES, Vicepresident de la nostre Associació TRIANGLE BLAU,

A ell i a tota la seva familia , el nostre més sentit condol.

RECORDAN A ISIDOR MORERA

El passat dia 6 d’agost, va morir el nostre amic i company 

                                    ISIDOR MORERA i PUJOL

a l’edad de 61 anys,  DESCANSI EN PAU,  l’ISIDOR, era net politic de

                                          CARLES PUIG i TEIXIDOR

Republicà, deportat a Mauthausen, mort a Gusen.

VISITA AL CAMP DE STRUTHOF

Aquest setembre l’Associació el Triangle Blau de Figueres vàrem organitzar un viatge per visitar el camp francès de Struthof en plena Alsàcia per homenatjar les víctimes del nazisme.
Erem un grup de 30 persones, entre elles familiars i simpatitzants de catalans morts en els camps de Mauthausen i Gusen.
Aquest camp, igual que tots els que he pogut visitar, està situat en un entorn preciós rodejat de prats verds, avets altíssims i boscos frondosos. Es pot gaudir d’una vista magnífica, per això sobta més, que en aquest lloc esplendorós, on tot creix tant fàcilment hi poguessin fer patir a tants presoners innocents, no només pel treball forçat, sinó que aquí es va arribar al límit pel fet que l’exterminació fos el fi més important.
 
Del camp me va impactar la porta d’entrada tota de fusta, és l’únic camp que la té així, i el monument en memòria de la Deportació Francesa. En aquest monument hi vàrem posar un ram de flors amb la senyera i desprès d’uns minuts de silenci vàrem cantar Els Segadors i l’Himne de Riego, ja que en aquest lloc, hi deixaren la vida uns 500 republicans espanyols i uns 8000 presoners més de totes les nacionalitats.
 
Com faig cada vegada que visito un camp d’extermini nazi, abans de marxar me vaig agenollar a la gespa, on hi han dipositades les cendres dels que van morir, i vaig tenir un pensament molt emotiu i afectuós per a tots ells.
 
Pilar Cabratosa
Filla de deportat mort a Gusen

TEMES D’OPINIÓ

                                                                  

 

  POT UN BOCAMOLL

                              

PRESIDIR UNA CAMBRA  PARLAMENTÀRIA ?

                         DIMATRS, 26 / AGOST / 2008

 

NARCÍS OLIVERES I TERRADES.
Exsecretari de la mesa del Senat

Si el règim polític espanyol, com sap molt bé el senyor Bono, és un règim parlamentari, tots els diputats, tant si són del PSC com de qualsevol altra força, representen els ciutadans que els han elegit lliurement, i no el senyor Rodríguez ZapateroLa resposta és afirmativa pel que fa a l’Estat espanyol, en què un bocamoll presideix el Congrés dels Diputats. Un bocamoll és, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, qui diu fàcilment allò que caldria callar. L’equivalent castellà és bocaza, paraula que el Diccionario de la Lengua Española defineix com qui parla més d’allò que aconsella la discreció. El president del Congrés dels Diputats, el senyor Bono, bocamoll, o bocafluix, com vostès vulguin, o bocaza (no ens retraguessin que en aquella Cambra l’única llengua és l’espanyola), ha recordat als 25 diputats del PSC que deuen l’acte al lideratge polític de Zapatero, i que sense la força política que representa potser molts no serien diputats, ja que els vots van ser mèrit d’ell, de la qual cosa cal que el PSC prengui nota. Va afegir-hi, en una frívola i barroera referència a una expressió popular, que «la sang no arribarà al riu».
Com tot president de qualsevol cambra parlamentària, el president del Congrés en té la representació, assegura la bona marxa del treball, dirigeix els debats, hi manté l’ordre i li correspon complir i fer complir el reglament. L’exercici d’aquestes funcions l’ha de fer amb neutralitat, imparcialitat i respecte pels membres de la cambra, i ha de ser conscient que tots ells han rebut la confiança dels seus electors, els quals també mereixen respecte i, per tant, és obvi que s’ha de guardar bé de fer qualsevol política de partit.
Al senyor Bono li agrada referir-se a la Constitució, afició que comparteix amb el PP i amb els altres nacionalistes espanyols que se l’han apropiat de tal manera que només hi ha els constitucionalistes, que són ells, i els nacionalistes, amb una entonació marcadament pejorativa, que som aquells que, precisament a l’empara de la Constitució, ens proclamem membres d’una altra identitat nacional, en el nostre cas Catalunya, per a la qual aspirem a la sobirania plena. Doncs bé, la Constitució, la seva i la nostra, diu clarament que els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. Si el règim polític espanyol, com, sens dubte, sap molt bé (o ho hauria de saber) el senyor Bono, és un règim parlamentari, tots els diputats, tant si són del PSC o del PSOE com de CiU o d’ERC, o de qualsevol altra força política, representen els ciutadans que els han elegit lliurement. No representen el senyor Rodríguez Zapatero.
La tècnica de la representació La representació política és l’eix vertebrador dels règims democràtics. La invenció de la tècnica de la representació ha estat tan decisiva per al desenvolupament polític de la humanitat com hagin pogut ser-ho la invenció del vapor, l’electricitat, el motor d’explosió o la força atòmica. Va ser la tècnica de la representació, allò que va fer possible la institució del Parlament com un posseïdor d’un poder separat i independent del poder executiu, és a dir, del govern. Com totes les tècniques, la seva aplicació ha anat evolucionant. No va trigar a aparèixer la controvèrsia sobre el grau d’independència que haurien d’observar els representants respecte als representats, i per tal de preservar-ne la independència va sorgir la prohibició del mandat imperatiu que figura pràcticament en totes les constitucions. L’espanyola diu literalment que els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu. Cal, però, matisar que tot i aquesta prohibició expressa, el mandat imperatiu ha estat substituït per un mandat de facto entre els representants i les direccions dels seus diferents partits polítics, els quals tendeixen a convertir-se en aparells de gestió, sovint en simples màquines electorals, procedir que contribueix al descrèdit de la classe política davant l’opinió pública. El mandat imperatiu és, amb tota certesa, un dels temes més difícils, no ja del dret parlamentari, sinó del dret constitucional. En la pràctica, cada parlamentari és, sobretot i abans que res, membre d’un partit, les instruccions del qual segueix quasi automàticament en el si del Parlament, de tal manera que es pot parlar d’una unitat política d’acció i constatar que les decisions es podrien prendre per mitjà d’una simple ponderació dels vots dels diferents partits.
És possible que en el debat pressupostari, en què se situa el punt crític de la polèmica relativa al finançament i en el qual podríem trobar la causa de l’advertiment de José Bono als diputats del PSC, aquests no interrompin la unitat política d’acció entres les files socialistes i el govern. Em temo que procediran així. Serà la seva responsabilitat i la dels dirigents del partit, responsabilitat davant la ciutadania, evidentment. La del president del Congrés dels Diputats era mantenir la neutralitat, la imparcialitat i el respecte, sobretot el respecte als electors.

                                                                                                Narcis Oliveres i Terrades

VISITA AL CAMP DE STRUTHOF

Porta d'entrada

Des de TRIANGLE BLAU, seguim amb les activitats programades per aquest any, per aquest motiu, el dia 6 de setembre, un grup format per estudiants, familiars d’ex-deportats, amics i simpatitzants, organitzem un viatge per visitar el camp de Natzweiler – Struthof, aquest va ser l’únic camp nazi amb cambres de gas en territori francès.

Fou el setembre de 1940, quan el comandant “SS” Blumberg, que recorria Alsacia buscant un lloc on instal·lar un camp de presoners, va decidir instal·lar-lo prop de Struthof en el municipi de Natzweiler. Es crearia una pedrera i un camp de concentració, en el bosc d’Alsacia, mirant la vall, cara al nord i a més de 800 metres d’altitud, l’emplaçament era perfecta pels seus proposits. Crearien un “Camp de Mort“.

El 21 de maig de1941, començaren a arribar els primers presoners destinats a construir el camp, talar els arbres, la fusta dels quals serviria per construir les barraques, netejar i anivellar el bosc i constrir les feixes on s’instal·larien les barraques per allotjar tots els presoners i al mateix temps començar a treballar a la pedrera, feia falta pedra per la construcció del camp, així com per la construcció de la carretera que va des de Rothau fins al camp i tot es feia portant el material sobre les espatlles i alguns “potser més afortunats” el portaven en carretons per la dura pendent de la muntanya. No solament era això el pitjor d’aquest camp, com era costum en la doctrina nazi, a tota persona, homes,dones o nens que no eren de raça Âria, (la superior entre totes les races) podien ser humiliats,degradats,rapats, marcats i destruir-los moralment i psiquicament. Al camp hi arribaven transports de presoners de totes les nacions ocupades, la majoria marcats  “NN”  Nacht und Nebel,  (Nit i Boira) destinats a ser exterminats sense deixar rastre, es potser per això que en aquest camp s’hi varen practicar tota classe de experiments ja sigui en el mateix camp, en la cambra de gas,en la sala de dissecció o bé en la Facultat de Medicina de Strasbourg.

Struthof es va preparar per allotjar uns 1500 presoners, però el contingent normal va ser de 7000 a 8000 presoners (entre els que s’hi contavan uns 500 republicans espanyols) i uns 14000 més. de totes les nacionalitats, repartits en diferents comandos exteriors. el nombre de comandos exteriors era de 68, on el sofriment no era inferior al del camp central.

Els  “SS” eren amos i senyors de la vida i de la mort d’aquelles persones, sols en la construcció del camp es van comptabilitzar més de 10000 presoners morts.

El camp es va alliberar el 23 de novembre de 1944, per les forces aliades, no se sap amb certesa quantes persones varen ser víctimes de la barbàrie nazi en aquest camp, però aquí en aquest gran lloc es construí un monument per suscripció nacional en memòria dela Deportació Francesa.

Per damunt del lloc concret de Struthof, aquest monument glorifica a totes les víctimes de tots els camps d’extermini nazis.

A Triangle blau treballem perquè això no es repeteixi

                                                 MAI MÉS 

MATÍAS ARRANZ i APARICIO

El dimecres 13 d’agost va morir a l’edat de 94 anys, MATÍAS ARRANZ i APARICIO, antic deportat de Mauthausen, nº 5819, on va entrar el 27/01/1941, i de Gusen,     nº 10170, on en va sortir el  5/05/1945.

Ell va participar en la guerra d’Espanya defensant la legalitat de la República Espanyola el 1936 poc després era ferit. Una vegada recuperat, va entrar a formar part de les Brigades Internacionals, participant en varies batalles, al final de la guerra va passar la frontera i fou internat al camp de St.Cebrià.  Per el seu esperit de lluitador va ser reclutat per l’exèrcit francès per lluitar contre el nazisme, fet presoner va ser deportat  al camp de Mauthausen i després a Gusen fins a la seva lliberació el maig de 1945, en que va tornar a França.

Havia perdut varies batalles peró no la guerra, es va instalar al sud de França i va  seguir defensant els seus ideals fidel a la República, no poden fer-ho amb les armes ell ho feia amb les paraules, explicant la seva lluita per la llibertat dels pobles i dels homes, explicant tot el seu sofriment i el dels altres companys que patiren com ell en els camps nazis, vìctimes del feixisme, de la incomprensió i de la intolerancia i ho feia sense vanagloriar-se, amb la humilitat, que era característica en ell. 

Demà dia 16 d’agost a les 9’15 h. en el ajuntament de Palau del Vidre, poble on residia, tindra lloc un acte d’homenatge a Matias Arranz,serà un acte molt merescut, on tindrem ocasió de donar el nostre adeu a un gran lluitador que sense armes tan sols amb la paraula a guanyat una guerra.

Adeu company

Jordi Riera (Triangle Blau)